Guia d'instal·lació de Debian GNU/Linux Dret de reproducció © 2004, 2005 l'equip de l'instal·lador de Debian Aquest manual és programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o modificar-lo sota els termes de la Llicència Pública General de GNU publicada per la Free Software Foundation. Feu un cop d'ull a la llicència a Apèndix E, Llicència Pública General GNU. Resum Aquest document conté les instruccions d'instal·lació per a la versió 3.1 del sistema Debian GNU/Linux (nom en codi "sarge") per a l'arquitectura ARM ("arm"). També conté referències per obtenir més informació i informació de com aprofitar al màxim el vostre nou sistema Debian. Avís Aquesta guia d'instal·lació està basada en un manual anterior escrit per al sistema d'insta·lació antic de Debian (els «boot-floppies»), i ha estat actualitzat per a documentar el nou instal·lador de Debian. No obstant, per a arm, el manual no ha estat completament actualitzat i comprovada la seva veracitat per al nou instal·lador. Pot ser que algunes parts del manual encara estiguin incompletes o desactualitzades o que encara documentin l'insta·lador «boot-floppies». Podeu trobar una versió més nova d'aquest manual, possiblement documentant millor aquesta arquitectura, a internet a la pàgina de debian-installer. Podreu trobar-hi també traduccions addicionals. ------------------------------------------------------------------------------- Sumari Instal·lació de la versió 3.1 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura arm 1. Benvingut a Debian 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Obtenció de Debian 1.5. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.6. Organització d'aquest document 1.7. Sobre el copyright i les llicències del programari 2. Requisits del sistema 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Xarxa 2.2.4. Sistema Un*x o GNU 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.4.2. RAM de paritat falsa o "virtual" 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionament per sistemes multi-arrencada 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació 3.6.1. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte 4. Obtenint el suport d'instal·lació del sistema 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.3.1. Configurant un servidor RARP 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP 4.3.3. Configurar un servidor DHCP 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP 4.3.5. Poseu les imatges del TFTP al seu lloc 4.4. Instal·lació automàtica 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 5. Arrencada del sistema d'instal·lació 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Configuració de l'arrencada 5.3.2. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.3. Informes d'error 5.3.4. Emissió d'informes d'error 6. Utilització de l'instal·lador de Debian 6.1. Com funciona l'instal·lador 6.2. Introducció als elements 6.3. Utilització dels elements individualment 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge 6.3.3. Instal·lació del sistema base 6.3.4. Com fer el sistema arrencable 6.3.5. Acabament de la primera fase 6.3.6. Miscel·lània 7. Arrancada en el vostra nou sistema Debian 7.1. El moment de la veritat 7.2. Configuració (bàsica) de Debian després de l'arrencada 7.2.1. Configurant el fus horari 7.2.2. Configurant usuaris i contrasenyes 7.2.3. Configurant el PPP 7.2.4. Configurant l'APT 7.2.5. Instal·lació de paquets 7.2.6. Preguntes durant la instal·lació del programari 7.2.7. Configurant el vostre agent de transport de correu electrònic 7.3. L'entrada 8. Següents passos i per on seguir 8.1. Si sou nous a Unix 8.2. Orientant-vos a Debian 8.2.1. El sistema de paquets de Debian 8.2.2. Gestió de versions de les aplicacions 8.2.3. Gestió de tasques amb cron 8.3. Lectura i informació addicional 8.4. Compilant un nou nucli 8.4.1. Gestió de la imatge del nucli A. Com Instal·lar A.1. Preliminars A.2. Arrencada de l'instal·lador A.2.1. CDROM A.2.2. Arrencada des de la xarxa A.2.3. Arrencada des del disc dur A.3. Instal·lació A.4. Envieu un informe de la instal·lació A.5. I finalment... B. Particionant per a Debian B.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides B.2. L'arbre de directoris B.3. Esquema de particions recomanat B.4. Noms dels dispositius a Linux B.5. Programes de Debian per particionar C. Informació variada C.1. Exemple de fitxer de configuració prèvia C.2. Dispositius del Linux C.2.1. Configuració del ratolí C.3. Espai requerit per a les tasques C.4. Instal·lant Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux C.4.1. Començant C.4.2. Instal·lar debootstrap C.4.3. Executar debootstrap C.4.4. Configurar el sistema base C.4.5. Instal·lar un nucli C.4.6. Configurant el carregador d'arrencada D. Administrativa D.1. Quant a aquest document D.2. Contribucions a aquest document D.3. Contribucions més destacables D.4. Nota sobre les marques comercials E. Llicència Pública General GNU E.1. Preamble E.2. LLICÈNCIA PÚBLICA GENERAL GNU E.3. Còm aplicar aquests termes als seus nous programes Índex de taules 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats Instal·lació de la versió 3.1 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura arm Ens alegrem que us hàgiu decidit a provar Debian i estem segurs que trobareu que la distribució Debian de GNU/Linux és única. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del món, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descobrireu que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació. Entenem que molts de vosaltres voleu instal·lar Debian sense haver de llegir aquest manual, i l'instal·lador de Debian ho contempla. Si no disposeu del temps necessari per llegir la Guia d'instal·lació, us recomanem que llegiu el document "Com instal·lar-lo", que us guiarà a través del procés d'instal·lació bàsic i que fa referència al manual pels temes més avançats o en cas d'error. El document "Com instal·lar-lo" el podeu trobar a Apèndix A, Com Instal·lar. Dit això, esperem que disposeu del temps necessari per llegir la major part del manual, ja que, probablement, això us permetrà una instal·lació probablement més satisfactòria i amb més informació. Capítol 1. Benvingut a Debian Sumari 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Obtenció de Debian 1.5. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.6. Organització d'aquest document 1.7. Sobre el copyright i les llicències del programari Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i Debian GNU/ Linux. Si ja coneixeu la història del projecte Debian i de la distribució Debian GNU/Linux, podeu passar tranquil·lament al següent capítol. 1.1. Què és Debian? Debian és una organització formada únicament per voluntaris i dedicada al desenvolupament del programari lliure i a la promoció dels ideals de la Free Software Foundation. El projecte Debian va començar l'any 1993, quan n'Ian Murdock va difondre una invitació oberta als desenvolupadors de programari per contribuir a una distribució de programari completa i coherent, basada en el relativament nou nucli del Linux. Aquest petit grup d'entusiastes especialitzats, que originalment va ser patrocinat per la Free Software Foundation i influenciat per la filosofia GNU, ha crescut amb els anys fins a esdevenir una organització d'aproximadament 900 desenvolupadors de Debian. Els desenvolupadors de Debian estan involucrats en diverses activitats que inclouen l'administració dels llocs Web i FTP, el disseny gràfic, l'anàlisi legal de les llicències de programari, la redacció de documentació i, evidentment, el manteniment de paquets de programari. Amb l'objectiu de comunicar la nostra filosofia i atreure els desenvolupadors que creuen en els principis que representa Debian, hem publicat una colla de documents que estructuren els nostres valors i serveixen de guia sobre què significa ser un desenvolupador de Debian: * El Contracte Social de Debian és una declaració dels compromisos de Debian respecte la comunitat del programari lliure. Qualsevol persona que accepti acollir-se al Contracte Social pot convertir-se en un mantenidor. Qualsevol mantenidor pot introduir nou programari a Debian -- sempre que aquest programari es consideri lliure segons els nostres criteris i el paquet segueixi els nostres estàndards de qualitat. * Les Directives del Programari Lliure de Debian (DFSG) són una declaració clara i concisa del criteris de Debian referents al programari lliure. Les DFSG són un document amb molta influència dins el moviment del programari lliure, i és la base de la definició de codi obert. * El manual de política de Debian és una especificació extensa dels estàndards de qualitat del projecte Debian. Els desenvolupadors de Debian també estan involucrats en d'altres projectes; alguns d'ells específics de Debian i d'altres relacionats amb parts o amb la totalitat de la comunitat del Linux. Alguns exemples poden ser: * La Base Estàndard del Linux és un projecte enfocat a estandarditzar el sistema bàsic GNU/Linux, que permetrà als desenvolupadors de programari i maquinari de terceres parts dissenyar fàcilment programes i controladors de dispositius per Linux en general, en comptes de fer-ho per una distribució específica de GNU/Linux. * L'estàndard de jerarquia del sistema de fitxers (FHS) és un esforç per estandarditzar l'esquema del sistema de fitxers del Linux. L'FHS permetrà als desenvolupadors de programari concentrar els seus esforços a dissenyar els programes, sense haver de preocupar-se de com s'instal·larà el paquet en diferents distribucions de GNU/Linux. * El Debian Jr. és un projecte intern que vol assegurar-se que Debian té alguna cosa per oferir als usuaris més joves. Per obtenir informació més general sobre Debian vegeu les PMF de Debian. 1.2. Què és GNU/Linux? Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes. Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema operatiu funcional, preferim utilitzar el terme "GNU/Linux" per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar "Linux". Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que no cobren per fer-ho. El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984, quan la Free Software Foundation va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix anomenat GNU. El projecte GNU ha desenvolupat un ampli conjunt d'eines de programari lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix (tm) o similars, com Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des de les més mundanes (com copiar o suprimir fitxers del sistema) fins a les més complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades de documents en diferents formats). Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que Linux sigui possible. El nucli Linux va aparèixer per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet comp.os.minix. Vegeu la pàgina d'història de Linux, de Linux International. En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança. Hi ha un excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista de correu del nucli Linux a Kernel Traffic. També podeu trobar més informació sobre la llista de correu del nucli Linux a les PMF de la llista de correu del nucli Linux.. Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden canviar. Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema, és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges, Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis. 1.3. Què és Debian GNU/Linux? De la combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure, n'esdevé una distribució única anomenada Debian Debian GNU/Linux. Aquesta distribució es basa en una quantitat enorme de paquets de programari. Cada paquet de la distribució té executables, seqüències, documentació, i informació de la configuració, així com un mantenidor, que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar-ne els errors de programació i de comunicar-se amb els desenvolupadors del paquet de programari. L'enorme quantitat d'usuaris combinada amb el sistema de seguiment d'errors permet que aquests es localitzin i depurin ràpidament. La importància que Debian dóna als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions poden ser fàcilment configurades per dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat. Debian és especialment popular entre els usuaris avançats arran de les seves excel·lències tècniques i el compromís amb les necessitats i expectatives de la comunitat Linux. Debian també ha introduït moltes característiques al Linux que actualment són quotidianes. Per exemple, Debian va ser la primera distribució de Linux que va incloure un sistema de gestió de paquets per facilitar la instal·lació i supressió de programari. També va ser la primera distribució de Linux que es podia actualitzar sense necessitar la reinstal·lació completa. Debian continua sent un projecte líder en el desenvolupament de Linux. El seu procés de desenvolupament és un exemple de com pot arribar a funcionar un model de desenvolupament de programari lliure -- fins i tot per tasques complexes com generar i mantenir un sistema operatiu complet. La característica que més diferencia Debian de les altres distribucions GNU/ Linux és el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloent-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. En el sistema de manteniment de paquets podeu establir quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té. Per protegir el sistema contra "cavalls de Troia" i d'altre programari perjudicial, els servidors de Debian verifiquen que els paquets apujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulació, les actualitzacions normalment estan disponibles en poc temps. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian les actualitzacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar automàticament a través d'Internet. La millor forma d'obtenir ajuda per utilitzar el sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian és a través d'algunes llistes de correu mantingudes pel projecte Debian (en el moment que s'escrivia aquest document n'hi havia més de 160). La manera més fàcil per subscriure's a una o més llistes és visitant la pàgina de subscripcions a la llista de correu de Debian http://www.debian.org/MailingLists/subscribe i emplenar el formulari que hi trobareu. 1.4. Obtenció de Debian Per obtenir informació sobre com baixar Debian GNU/Linux de la Internet o a qui es poden comprar els CD oficials de Debian vegeu la pàgina web de distribució. La llista de rèpliques de Debian conté un conjunt complet de rèpliques oficials de Debian perquè pugueu trobar-hi fàcilment la més propera. Debian es pot actualitzar fàcilment Debian després de la instal·lació. El procés d'instal·lació us ajudarà a configurar el sistema de manera que pugueu fer aquestes actualitzacions, si són necessàries, un cop finalitzada la instal·lació. 1.5. Obtenció de l'última versió d'aquest document Aquest document es revisa constantment. Per trobar la informació d'última hora sobre el llançament 3.1 del sistema Debian assegureu-vos de comprovar les pàgines de Debian 3.1. Les versions actualitzades d'aquest manual d'instal·lació estan disponibles a les pàgines del manual d'instal·lació oficial. 1.6. Organització d'aquest document Aquest document està pensat per servir de manual per aquells que utilitzin Debian per primer cop. Intenta fer el mínim de suposicions possibles pel que fa al nivell dels coneixements. Tot i això, se suposen uns certs coneixements generals sobre com funciona el maquinari de l'ordinador. Els usuaris experts també hi poden trobar informació de referència interessant, incloent-hi l'espai mínim per a la instal·lació, detalls sobre el maquinari suportat pel sistema d'instal·lació de Debian i d'altres coses. Encoratgem als usuaris experts a saltar d'una secció a l'altra d'aquest document. En general, aquest manual s'ha organitzat de forma lineal, portant-vos a través del procés d'instal·lació des del principi fins al final. A continuació teniu els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux, i les seccions d'aquest document que s'hi corresponen: 1. Determineu si el vostre maquinari reuneix els requisits per utilitzar el sistema d'instal·lació a Capítol 2, Requisits del sistema. 2. Feu una còpia de seguretat del vostre sistema, dueu a terme qualsevol planificació i configuració del maquinari previs a la instal·lació de Debian a Capítol 3, Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux. Si esteu preparant un sistema d'arrencada múltiple, potser necessitareu crear espai al disc dur per fer-hi les particions que utilitzarà Debian. 3. A Capítol 4, Obtenint el suport d'instal·lació del sistema, obtindreu els fitxers d'instal·lació necessaris per al vostre mètode d'instal·lació. 4. Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació descriu l'arrencada del sistema d'instal·lació. Aquest capítol també discuteix els procediments de resolució de problemes en cas que tingueu problemes en aquest pas. 5. Realitzeu la instal·lació pròpiament dita segons Capítol 6, Utilització de l'instal·lador de Debian. Implica la tria de l'idioma, la configuració del mòduls controladors de dispositius, la configuració de la connexió de xarxa, de manera que la resta de fitxers de la instal·lació es puguin obtenir directament d'un servidor de Debian (si no esteu instal·lant a partir d'un CD), el mètode de partició de les vostres unitats de disc i la instal·lació del sistema funcional mínim. (A Apèndix B, Particionant per a Debian trobareu alguna informació sobre com configurar les particions pel vostre sistema Debian). 6. Arrenqueu el sistema base instal·lat i feu una ullada a les tasques de configuració addicionals a Capítol 7, Arrancada en el vostra nou sistema Debian. 7. Instal·leu programari addicional amb Secció 7.2.5, "Instal·lació de paquets". Un cop tingueu el vostre sistema instal·lat, podeu llegir Capítol 8, Següents passos i per on seguir. Aquest capítol explica on podeu cercar més informació sobre Unix i Debian i com reemplaçar el vostre nucli. Finalment, podeu trobar informació sobre aquest document i com contribuir-hi a Apèndix D, Administrativa. 1.7. Sobre el copyright i les llicències del programari Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial -- normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així. Us animem a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre mitjà d'instal·lació als vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i vendre-les -- encara que amb algunes restriccions. La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar el sistema us la dóna directament Debian al basar-se en programari lliure. Anomenar-se programari lliure no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. Programari lliure, en part, significa que les llicències dels programes individuals no obliguen a pagar pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el resultant dels canvis. Nota El projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els seus usuaris, permet que alguns paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per a ser considerats lliures. Aquests paquets no formen part de la distribució oficial, tot i això, estan disponibles a les àrees contrib o non-free de les rèpliques de Debian o en la tercera part dels CD-ROM; per a més informació sobre la disposició i el contingut dels arxius, mireu les Debian PMF als "Arxius d'FTP de Debian". Molts dels programes del sistema estan sota la llicència de GNU Llicència Pública General, sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL necessita que deixeu el codi font dels programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Arran d'aquesta condició, el codi font^[1] de tots aquests programes estarà disponible al sistema Debian. Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el vostre sistema mirant el fitxer /usr/share/doc/nom-paquet/copyright un cop estigui instal·lat. Per més informació sobre les llicències i com es decideix si un programari compleix les característiques per ser inclòs en una distribució oficial de Debian, mireu els Principis del programari lliure de Debian. El punt legal més important és que aquest programari no té garanties. Els programadors que han creat aquest programari, ho fan per beneficiar a la comunitat. No és tenen garanties envers d'un ús concret del programari. Tot i això, com que el programari és lliure, teniu la possibilitat de modificar-lo per adaptar-lo a les vostres necessitats -- i disfrutar dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera. -------------- ^[1] Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris des dels paquets font de Debian, mireu les Debian PMF, a "Informació bàsica sobre el sistema Debian de gestió de paquets". Capítol 2. Requisits del sistema Sumari 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Xarxa 2.2.4. Sistema Un*x o GNU 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.4.2. RAM de paritat falsa o "virtual" 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes Aquesta secció conté informació sobre quin maquinari necessitareu per començar amb Debian. També trobareu enllaços a més informació referent al maquinari suportat per GNU i Linux. 2.1. Maquinari suportat Debian no imposa cap requeriment mes enllà dels requeriments que demana el nucli de Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma que s'haja portat el nucli de Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels Ports http://www.debian.org/ports/arm/ per obtenir mes detalls dels sistemes on l'arquitectura ARM s'ha comprovat amb Debian. Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per ARM, esta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació. 2.1.1. Arquitectures suportades Debian 3.1 suporta onze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com "sabors". +-------------------------------------------------------------------------+ | Arquitectura |Nom a Debian| Subarquitectura | Sabor | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | | |vanilla | | | | |------------| |basada en Intel x86 |i386 |  |speakup | | | | |------------| | | | |linux26 | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | |Atari |atari | | | |--------------------------+------------| | | |Amiga |amiga | | | |--------------------------+------------| | | |68k Macintosh |mac | |Motorola 680x0 |m68k |--------------------------+------------| | | | |bvme6000 | | | | |------------| | | |VME |mvme147 | | | | |------------| | | | |mvme16x | |--------------------+------------+--------------------------+------------| |DEC Alpha |alpha |  |  | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | | |sun4cdm | |Sun SPARC |sparc |  |------------| | | | |sun4u | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | | |netwinder | | | | |------------| | | | |riscpc | |ARM i StrongARM |arm |  |------------| | | | |shark | | | | |------------| | | | |lart | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | |CHRP |chrp | | | |--------------------------+------------| | | |PowerMac |pmac | |IBM/Motorola PowerPC|powerpc |--------------------------+------------| | | |PReP |prep | | | |--------------------------+------------| | | |APUS |apus | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | |PA-RISC 1.1 |32 | |HP PA-RISC |hppa |--------------------------+------------| | | |PA-RISC 2.0 |64 | |--------------------+------------+--------------------------+------------| |basada en Intel ia64|ia64 |  |  | |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | | |r4k-ip22 | | | |SGI Indy/Indigo 2 |------------| |MIPS (big endian) |mips | |r5k-ip22 | | | |--------------------------+------------| | | |Broadcom BCM91250A (SWARM)|sb1-swarm-bn| |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | |Cobalt |cobalt | | | |--------------------------+------------| | | | |r4k-kn04 | |MIPS (little endian)|mipsel |DECstation |------------| | | | |r3k-kn02 | | | |--------------------------+------------| | | |Broadcom BCM91250A (SWARM)|sb1-swarm-bn| |--------------------+------------+--------------------------+------------| | | |IPL de VM-reader i DASD |generic | |IBM S/390 |s390 |--------------------------+------------| | | |IPL from tape |tape | +-------------------------------------------------------------------------+ Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura ARM. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian. 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo Cada arquitectura ARM diferent necessita del seu propi nucli. Per açò la distribució de Debian estàndard tan sols suporta la instal·lació a uns quants dels sistemes més comuns. El mode d'usuari de Debian però, es pot utilitzar per qualsevol CPU ARM, incloent xscale. Quasi totes les CPU ARM poden funcionar amb els dos modes endian (big o little). Encara que quasi totes les implementacions dels sistemes actuals utilitzen el mode little endian. En aquest moment, Debian tan sols suporta sistemes ARM amb mode little endian. Els sistemes suportats normalment són Netwinder Aquest és el nom que rep el grup de màquines basades en la CPU StrongARM 110 i l'Intel 21285 Northbridge. Açò comprèn màquines com: Netwinder (possiblement una de les més comunes basades en ARM), CATS (també coneguda com EB110ATX), EBSA 285 i el servidor personal de Compaq (cps, àlies skiff). Bast Aquest és una targeta ARM 920 moderna amb un processador Samsung a 266MHz. Té integrats IDE, USB, serie, paral·lel, so, vídeo, flaix i dos ports ethernet. El sistema té un bon carregador que també és als CATS i als sistemes Riscstation. RiscPC Aquesta màquina és la que té el maquinari més antic suportat: es va llençar a 1994. Té un SO RISC en ROM, Linux pot arrencar-se des de eixe SO utilitzant linloader. El RiscPC té una targeta CPU modular i típicament integra una CPU que té un 610 a 30MHz, un 710 a 40MHz o un Strongarm110 a 233MHz. La placa base integra una IDE, vídeo SVGA, port paral·lel, un port serie, teclat PS/2 i un port de ratolí propietari. El mòdul d'ampliació del bus propietari permet més de 8 targetes d'expansió depenent de la configuració, i alguns d'aquests tenen controladors Linux. Riscstation Aquesta és una màquina barata basada en el 7500FE a 56MHz amb targeta de vídeo, IDE, teclat PS/2, ratolí i dos ports serie. La seva falta de potència de procés fou per reduir el seu preu. Es podia trobar en dos configuracions, una amb SO RISC i un altra amb tan sols el carregador. LART Aquesta és una plataforma màquina oberta modular que pretén estar construïda per entusiastes. Per instal·lar Debian necessiteu la seva targeta d'expansió KSB. 2.1.3. Targeta gràfica El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema x11 de XFree86. La majoria de les targes de vídeo AGP, PCI i PCIe funcionen a XFree86. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://www.xfree86.org/. Debian 3.1 ve amb la versió 4.3.0 de les XFree86. 2.2. Mitjans d'instal·lació Aquesta secció us ajudarà a determinar quins mitjans podeu utilitzar per instal·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador, la podeu utilitzar per instal·lar Debian. Hi ha un capítol complet dedicat als mitjans consagrats, Capítol 4, Obtenint el suport d'instal·lació del sistema, que llista els avantatges i desavantatges de cada mitjà. Una vegada aplegueu a eixa secció, segurament voldreu tornar a aquesta pàgina. 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM Nota Quan vegeu en aquest manual "CD-ROM", s'aplica a CD-ROM i DVD-ROM, ja que les dues tecnologies son en realitat la mateixa des del punt de vista del sistema operatiu, excepte per algunes unitats de CD-ROM antigues i no estàndard que no son ni SCSI ni IDE/ATAPI. La instal·lació basada en CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En ordinadors amb suport per CD-ROM arrencables, podríeu fer una instal·lació completa sense disquets . En el cas que el vostre sistema no suporte arrencar des de CD-ROM, podeu utilitzar-lo junt a altres tècniques d'instal·lació al vostre sistema, i una vegada que heu arrencat el sistema per altres mitjans, mireu Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació. Estan suportats els CD-ROM IDE/ATAPI a totes les màquines ARM. També estan suportats els CD-ROM SCSI als RiscPC. 2.2.2. Disc Dur Arrencar el sistema d'instal·lació directament des del disc dur és un altra opció per moltes arquitectures. Açò requerirà un altre sistema operatiu per copiar l'instal·lador al disc dur. 2.2.3. Xarxa Podeu arrencar també el vostre sistema utilitzant la xarxa. La instal·lació sense discs, utilitzant l'arrencada des de xarxa a una d'àrea local i muntant amb NFS tots els sistemes de fitxers locals és un altra opció. Després d'instal·lar el nucli dels sistema operatiu, podeu instal·lar la resta del sistema amb qualsevol tipus de connexió per xarxa (inclòs PPP desprès de la instal·lació del sistema base), via FTP o HTTP. 2.2.4. Sistema Un*x o GNU Si esteu executant un altre sistema tipus Unix, podríeu utilitzar-lo per instal·lar Debian GNU/Linux sense utilitzar el debian-installer com es descriu a la resta del manual. Aquest tipus de instal·lació és prou normal per usuaris amb maquinari no suportat o a màquines que no es poden permetre el temps d'apagada. Si esteu interessats en aquesta tècnica, passeu a Secció C.4, "Instal·lant Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux". 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats Els discs Debian contenen un nucli que es compila per maximitzar el nombre de sistemes on funcione. Desafortunadament, açò fa que el nucli sigui més gran, i que incorpore molts controladors que no fan falta per la vostra màquina (vegeu Secció 8.4, "Compilant un nou nucli" per aprendre com compilar el vostre nucli). Suportar la major quantitat de dispositius possible és el que es desitja en general, per assegurar que Debian pugui instal·lar-se a tot el maquinari possible. 2.3. Perifèrics i altre maquinari El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema. 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux Hi ha diversos fabricants que venen sistemes amb Debian o altres distribucions de GNU/Linux preinstal·lades. Potser heu de pagar més per a aquest privilegi, però així compreu pau espiritual, ja que podeu estar segurs que el maquinari funciona bé a GNU/Linux. Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no, o fins i tot si compreu un sistema de segona mà, és important que comproveu que el vostre maquinari funciona amb el nucli Linux. Comproveu si el vostre maquinari està llistat a les referències que es troben a continuació. Feu saber al vostre venedor que voleu comprar per a un sistema Linux. Recolzeu els fabricants de maquinari que funciona amb Linux. 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat Alguns fabricants de maquinari simplement no ens diuen com escriure controladors per al seu maquinari. Altres no ens permeten l'accés a la documentació sense un acord de no divulgació que ens impediria alliberar el codi font de Linux. Com que no ens han donat permís per a accedir a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionen amb Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si ho demana prou gent, llavors s'adonaran que la comunitat del programari lliure és un mercat important. 2.4.2. RAM de paritat falsa o "virtual" Si demaneu RAM de paritat en una botiga d'informàtica, probablement us donaran mòduls de memòria de paritat falsa en lloc de mòduls de paritat real. Els SIMMs de paritat virtual sovint (però no sempre) es poden distingir perquè només tenen un xip més que els equivalents de no paritat, i aquest xip addicional és més petit que tots els altres. Els SIMMs de paritat virtual funcionen exactament com els SIMMs de no paritat. No poden detectar quan hi ha un error d'un únic bit de la RAM de la mateixa manera que ho fan els SIMMs de paritat real en una placa base que implementa la paritat. Mai pagueu més per un SIMM de paritat virtual que per un de no paritat. Espereu haver de pagar una mica més per a SIMMs de paritat real, ja que realment esteu comprant un bit més de memòria per cada 8 bits. Si voleu informació completa sobre qüestions de la RAM en màquines ARM, i quina és la millor RAM per comprar, consulteu la PC Hardware FAQ. 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc Heu de tenir com a mínim 32MB de memòria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema mínim de consola (tots els paquets estàndards) necessitareu 250 MiB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, inclòs l'X Window System i alguns programes i biblioteques de desenvolupament, necessitareu com a mínim 400 MiB. Per a un sistema més o menys complet necessitareu alguns gigabytes. 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes Les següents targetes d'interfícies de xarxa funcionen directament amb els discs d'arrencada en màquines NetWinder i CATS: * NE2000 basada en PCI * DECchip Tulip Les següents targetes d'interfícies de xarxa funcionen directament amb els discs d'arrencada en RiscPC: * Ether1 * Ether3 * EtherH Si la vostra targeta figura a les llistes anteriors, podeu dur a terme completament la instal·lació en xarxa, sense fer servir cap CD-ROM ni cap disquet. Qualsevulla altra targeta d'interfície de xarxa (NIC) que funcione amb el nucli Linux hauria de funcionar amb els discs d'arrencada. És probable que hàgeu de carregar el controlador de xarxa com a mòdul; això vol dir que haureu d'instal·lar el nucli del sistema operatiu i els mòduls fent servir altres mitjans. Capítol 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux Sumari 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionament per sistemes multi-arrencada 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació 3.6.1. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte Aquest capítol s'ocupa de la preparació per instal·lar Debian abans que arrenqueu l'instal·lador. Això inclou fer copies de seguretat de la vostres dades, recollir informació del vostre maquinari i localitzar qualsevol informació necessària. 3.1. Resum del procés d'instal·lació D'entrada, una nota sobre les reinstal·lacions. En Debian, és ben rar que es done la circumstància d'haver de tornar a fer una instal·lació completa del sistema; la fallada mecànica del disc dur potser siga la causa més comuna. Nombrosos sistemes operatius d'ús generalitzat poden requerir una instal·lació completa quan es donen fallades crítiques o quan cal actualitzar-los. Fins i tot si no cal una instal·lació completament nova, sovint els programes que empreu s'hauran de tornar a instal·lar perquè funcionen correctament en el nou sistema operatiu. Sota Debian GNU/Linux, quan les coses van malament és molt més probable que el sistema operatiu s'haja de reparar abans que reemplaçar-lo. Les actualitzacions mai no requereixen una instal·lació completa; sempre podeu actualitzar-hi al sistema estant. A més, els programes són gairebé sempre compatibles amb les noves versions del sistema operatiu. Si una nova versió d'un programa requereix programari nou addicional, el sistema de paquets de Debian garanteix la identificació i la instal·lació automàtiques del programari que cal. És a dir, s'ha posat molta cura a evitar la necessitat de tornar a instal·lar, per tant penseu-hi com a veritable últim recurs. L'instal·lador no s'ha dissenyat per tornar a fer instal·lacions sobre un sistema ja existent. Aquí hi ha les instruccions amb els passos que es faran durant el procés d'instal·lació. 1. Feu una còpia de seguretat de qualssevol dades o documents que tingueu al disc dur on voleu fer la instal·lació. 2. Recopileu informació sobre el vostre ordinador i sobre qualsevulla documentació necessària abans de començar la instal·lació. 3. Creeu un espai particionable per a la Debian al disc dur. 4. Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instal·lador i els fitxers de qualsevol controlador que necessite la vostra màquina (tret dels usuaris del CD de Debian). 5. Configureu les cintes/disquets/llapis USB d'arrencada, o poseu on calga els fitxers d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CD de Debian poden arrencar des d'un d'ells). 6. Arrenqueu el sistema d'instal·lació. 7. Seleccioneu la llengua d'instal·lació. 8. Activeu la connexió ethernet de xarxa, si s'escau. 9. Creeu i munteu les particions en què s'instal·larà la Debian. 10. Superviseu la descàrrega/instal·lació/configuració automàtiques del sistema base. 11. Instal·leu un carregador d'arrencada que puga iniciar Debian GNU/Linux i/o un altre sistema que tingueu. 12. Carregueu per primera vegada el sistema acabat d'instal·lar, i feu-hi alguns ajusts inicials. 13. Instal·leu programari addicional (tasques i/o paquets), segons us parega. Si teniu problemes durant la instal·lació, és útil saber quins paquets s'han instal·lat i en quins passos. En el drama de la instal·lació, els actors principals són: L'instal·lador, el debian-installer, que és l'objecte principal d'aquest manual. Detecta el maquinari i carrega els controladors adients, fa servir el dhcp-client per establir la connexió de xarxa, i executa el debootstrap a fi d'instal·lar els paquets del sistema base. N'hi ha més, d'actors que fan papers menors en aquest procés, però el debian-installer ha complert el seu quan carregueu el nou sistema per primera vegada. A més de carregar el nou sistema base, el base-config supervisa l'addició d'usuaris, estableix una zona horària (emprant el tzsetup), i configura el sistema d'instal·lació de paquets (emprant l'apt-setup). Després executa el tasksel, el qual es pot fer servir per seleccionar grups grans de programes interrelacionats, i també pot executar l'aptitude, que permet triar paquets de programari un per un. Quan el debian-installer finalitza, abans de la primera càrrega del sistema, sols disposeu d'un sistema controlat per línia d'ordres molt bàsic. La interfície gràfica que mostra finestres al vostre monitor no s'instal·larà si no la seleccioneu durant els passos finals, bé amb el tasksel o bé amb l'aptitude. Això és opcional perquè nombrosos sistemes Debian GNU/Linux són servidors, els quals no necessiten cap interfície gràfica per funcionar. Per tant, tingueu en compte que el sistema X està completament separat del debian-installer; de fet, és més complicat que aquest. Tant la instal·lació del sistema X de finestres com els problemes relacionats amb ella estan fora de l'abast d'aquest manual. 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! Abans de començar, assegureu-vos de fer còpia de tots els fitxers del vostre sistema. Si és la primera vegada que instal·leu un sistema operatiu no natiu al vostre ordinador, és molt probable que necessiteu reparticionar el vostre disc per fer espai per Debian GNU/Linux. Compteu en que cada vegada que particioneu el vostre disc, perdreu tot el que hi ha al disc, independentment del programa que utilitzeu. Els programes utilitzats a la instal·lació són molt segurs i tenen molts anys d'ús, però són també molt potents i un moviment en fals pot costar-vos car. Dos minuts de pensar pot estalviar hores de treball innecessari. Si esteu creant un sistema multi-arrencada, assegureu-vos de tenir els mitjans de distribució de qualsevol altre sistema operatiu que tingueu a ma. Especialment si reparticioneu el vostre disc d'arrencada, podríeu trobar-vos en la situació d'haver de reinstal·lar el carregador del vostre sistema operatiu, o en altres casos el sistema operatiu complet i tots els arxius afectats pels canvis a les particions. 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.1.1. Manual d'instal·lació El document present, el qual és la versió oficial de la Guia d'instal·lació de la versió sarge de Debian; el teniu a l'abast a en diversos formats i llengües. 3.3.1.2. Documentació sobre el maquinari Sol contenir informació d'utilitat per a la configuració i ús del maquinari. 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari En molts casos, l'instal·lador detectarà automàticament el maquinari. Però en qualsevol cas, és recomanable que us familiaritzeu amb el maquinari abans de la instal·lació. La informació sobre el maquinari es pot obtenir de: * Els manuals que acompanyen el dispositiu. * La informació en pantalla del programa de configuració de la BIOS, a què podeu accedir en iniciar l'ordinador prement una combinació de tecles que heu d'esbrinar consultant el manual. Sovint cal prémer la tecla Delete. * Els embalatges i les caixes del maquinari. * Ordres o eines de sistema d'un altre sistema operatiu, incloent-hi els gestors d'arxius, especialment útils com a font d'informació sobre la RAM i l'espai del disc dur. * L'administrador del sistema o el proveïdor del servei d'internet (ISP). Aquestes fonts poden indicar-vos els ajusts que calen per configurar la xarxa i el correu electrònic. Taula 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació +-----------------------------------------------------------------------------+ | Maquinari | Informació que us pot caldre | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Quants en teniu. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Quin ordre tenen al sistema. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Si són IDE o SCSI (en la majoria d'ordinadors, IDE). | |Discs durs |-----------------------------------------------------------------| | |Quant d'espai lliure hi ha. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Particions. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Particions on hi ha instal·lats altres sistemes operatius. | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Model i fabricant. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Resolucions permeses. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Freqüència de refresc horitzontal. | |Monitor |-----------------------------------------------------------------| | |Freqüència de refresc vertical. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Profunditat del color (nombre de colors) permesa. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Mida de la pantalla. | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Tipus: sèrie, PS/2 o USB. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Port. | |Ratolí |-----------------------------------------------------------------| | |Fabricant. | | |-----------------------------------------------------------------| | |Nombre de botons. | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Model i fabricant. | |Xarxa |-----------------------------------------------------------------| | |Tipus d'adaptador. | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Model i fabricant. | |Impressorar|-----------------------------------------------------------------| | |Resolucions d'impressió permeses. | |-----------+-----------------------------------------------------------------| | |Model i fabricant. | | |-----------------------------------------------------------------| |Targeta de |Memòria RAM de vídeo disponible. | |vídeo |-----------------------------------------------------------------| | |Resolucions i profunditat del color permeses (s'haurien de tenir | | |en compte les especificacions del monitor). | +-----------------------------------------------------------------------------+ 3.3.3. Compatibilitat del maquinari Molts productes de marca funcionen en Linux sense cap problema. A més, el maquinari per al Linux millora constantment. Tanmateix, el Linux encara no treballa amb tants tipus diferents de maquinari com altres sistemes operatius. A fi de comprovar la compatibilitat del maquinari podeu: * Cercar controladors al lloc web del fabricant. * Examinar llocs web o manuals amb informació sobre emulacions. De vegades, les marques menys conegudes empren els controladors o les configuracions de les més conegudes. * Consultar llistes de compatibilitat de maquinari amb el Linux a llocs web dedicats a la vostra arquitectura. * Cercar a Internet per aprendre de les experiències d'altres usuaris. 3.3.4. Configuració de la xarxa Si teniu l'ordinador connectat a una xarxa les 24 hores del dia (és a dir, amb una connexió Ethernet o equivalent -- no una PPP), demaneu la informació a l'administrador del sistema de xarxa. * El nom de l'ordinador (potser podreu decidir-lo vosaltres mateixos). * El nom del domini. * L'adreça IP de l'ordinador. * La màscara que fa servir la xarxa. * L'adreça IP de la passarel·la predeterminada a què us heu de dirigir si la xarxa en té una, de passarel·la. * El sistema de la xarxa que heu d'emprar com a servidor DNS (Servei de nom del domini). D'altra banda, si l'administrador us indica que hi ha un servidor DHCP a l'abast i el recomana, aleshores no us cal aquesta informació ja que el servidor DHCP proporciona la informació directament a l'ordinador durant el procés d'instal·lació. Si teniu una xarxa sense fils, heu d'esbrinar: * L'ESSID de la xarxa. * La clau WEP de seguretat (si s'escau). 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari Un cop hàgiu recollit la informació necessària sobre el maquinari del vostre ordinador, comproveu que aquest us permet fer el tipus d'instal·lació que voleu. Depenent de les vostres necessitats, podeu aconseguir-ho amb menys maquinari del que es recomana a la taula que trobareu a continuació. De tota manera, la majoria d'usuaris s'arrisquen a tenir frustracions si ignoren aquests suggeriments. Taula 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats +-------------------------------------+ |Tipus d'instal·lació| RAM |Disc dur| |--------------------+-------+--------| |Sense escriptori |24 MiB |450 GiB | |--------------------+-------+--------| |Amb escriptori |64 MiB |1 GiB | |--------------------+-------+--------| |Servidor |128 MiB|4 GiB | +-------------------------------------+ Aquí hi ha una mostra de configuracions usuals en sistemes Debian. Podeu fer-vos una idea de l'espai de disc utilitzat per grups de programes relacionats referint-vos a Secció C.3, "Espai requerit per a les tasques" Servidor estàndard Aquest és un perfil de servidor petit, útil per a servidors mínims que no tenen massa funcionalitats per a usuaris d'intèrpret d'ordres. Inclou un servidor FTP, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a aquests, 100 MiB d'espai de disc serien suficients, i després caldria afegir l'espai per a les dades que es volen servir. Escriptori Un sistema d'escriptori estàndard, inclosos el sistema X Window, un entorn d'escriptori complet, so, editors, etc. Necessitareu uns 2 GiB utilitzant la tasca d'escriptori estàndard, tot i que es pot fer amb molt menys. Consola de treball Una màquina d'usuari encara més reduïda, sense el sistema X Window o aplicacions d'X. Possiblement adient per a portàtils o ordinadors mòbils. La grandària és al voltant de 140 MiB. Desenvolupador Una configuració d'escriptori amb tots els paquets de desenvolupament, com ara Perl, C, C++, etc. La grandària és al voltant de 475 MiB. Suposant que afegireu l'X11 i alguns paquets addicionals per a altres usos, hauríeu de planificar uns 800 MiB per a aquest tipus de màquina. Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials que s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu, i dades. Sempre és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis fitxers i dades. Notablement, la partició /var conté molta informació d'estat específica de Debian, a més del contingut habitual com els fitxers de registre. Els fitxers de l'ordre dpkg (amb informació de tots els paquets instal·lats) fàcilment pot ocupar 20 MiB. A més, apt-get posa allà els paquets descarregats abans d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim 100 MiB per a /var. 3.5. Preparticionament per sistemes multi-arrencada Quan es parla de particionar el vostre disc es refereix a el fet de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. És bastant similar a posar murs dins d'una casa; si afegiu mobles a una habitació, no afectarà a les altres habitacions. Si ja teniu un sistema operatiu al vostre sistema i voleu afegir Linux al mateix disc, necessitareu reparticionar el disc. Debian necessita de les seves particions pròpies al disc. No es pot instal·lar a particions Windows o MacOS. Es poden compartir algunes particions amb altres sistemes Linux, però no es descriu ací. Com a mínim necessitareu una partició dedicada per l'arrel de Debian. Podeu trobar informació de la configuració de la vostra partició utilitzant una eina de particionament pel vostre sistema operatiu . Les eines de particionament sempre donen un mecanisme per mostrar les particions existents sense fer canvis. En general, canviar una partició que ja conté un sistema de fitxers, suposa esborrar tota la informació que hi tingui. Així sempre hauríeu de fer copies de seguretat abans de reparticionar. Utilitzant l'analogia de la casa, és millor si canvieu tots els mobles fora de la casa abans de moure una paret pel risc que hi ha de destruir-ho tot. Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un disc complet a Debian. Si és així, no necessitareu particionar el disc abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot fer-ho molt bé. Si la vostra màquina tan sols té un disc dur, i voleu canviar completament el sistema operatiu actual per Debian GNU/Linux, també podeu esperar a particionar a un dels passos del procés d'instal·lació (Secció 6.3.2.1, "Particionant els discs"), desprès d'haver arrencat el sistema d'instal·lació. Per altra banda açò tan sols funciona si penseu arrencar l'instal·lador des de cintes, CD-ROM o fitxers a una màquina connectada. Penseu: si arrenqueu des de fitxers que són al disc dur, i particioneu el mateix disc sense el sistema d'instal·lació, us esborrarà els fitxers d'arrencada, així que la vostra esperança serà que tot funcione bé a la primera. Com a mínim, en aquesta cas, assegureu-vos de tenir els mitjans alternatius per reviure la vostra màquina des de cintes o CD-ROM d'instal·lació del sistema original. Si la vostra màquina ja té particions fetes, i té espai suficient esborrant o afegint noves particions, aleshores també podeu esperar a particionar amb el programa que porta l'instal·lador de Debian. Hauríeu de llegir encara els materials següents, ja que podeu trobar circumstàncies especials, com l'ordre de les particions existents dins el mapa de particions, que obliga a que particioneu abans de instal·lar de tota manera. Si cap dels cassos anteriors són aplicables, aleshores necessitareu particionar el vostre disc abans d'iniciar la instal·lació per crear l'espai particionable per a Debian. Si alguna de les particions són propietàries d'un altre sistema operatiu, hauríeu de crear aquelles particions utilitzant el programes de particionament del sistema operatiu nadiu. Us recomanem que no intenteu crear les particions de Debian GNU/Linux utilitzant les eines d'un altre sistema operatiu. En comptes d'això, hauríeu de crear les particions del sistema operatiu nadiu que voleu mantenir. Si aneu a instal·lar més d'un sistema operatiu a la mateixa màquina, hauríeu d'instal·lar tots els altres sistemes abans de fer la instal·lació de Linux. La instal·lació del Windows i altres SO destruirà l'arrencada del Linux, o us animarà a formatar les particions no natives. Es pot recuperar el sistema desprès d'una d'aquestes accions, però si instal·leu primer el sistema nadiu, no patireu aquest problema. Si teniu ja un disc dur amb una partició (una configuració prou comuna als ordinadors de taula), i voleu disposar de multiarrencada amb el sistema operatiu nadiu i Debian, necessitareu: 1. Fer còpia de seguretat de tot el que hi ha a l'ordinador. 2. Arrencar des de mitjà d'instal·lació del sistema operatiu nadiu com els CD-ROM o cintes. 3. Utilitzar les eines de particionament natives per crear les particions del sistema operatiu nadiu. Deixeu un lloc buit per la partició o espai buit per Debian GNU/Linux. 4. Instal·lar el sistema operatiu nadiu a la seva nova partició. 5. Arrencar al vostre sistema nadiu per verificar que tot és correcte i arrenqueu els fitxers d'arrencada de l'instal·lador de Debian. 6. Arrenque l'instal·lador de Debian per continuar la instal·lació de Debian. 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El "firmware" és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen. 3.6.1. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte Molta gent ha provat de fer funcionar llurs CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. Això funciona de vegades, però n'afecta la temperatura i altres factors, i pot espatllar realment el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar durant un any la freqüència de treball del seu sistema, i després, en iniciar-se aquest, el programa gcc s'avortava amb un senyal inesperat mentre es compilava el nucli del sistema operatiu. En tornar a baixar la freqüència de la CPU al nivell recomanat va desaparèixer el problema. El compilador gcc és sovint el primer element que no funciona a causa del mal estat dels mòduls de memòria (o d'altres problemes de maquinari que modifiquen les dades de manera indeterminable) ja que construeix estructures de dades enormes i les recorre de manera repetida. Un error en aquestes estructures farà que s'execute una instrucció il·legal o que s'accedisca a una adreça inexistent. Símptoma d'això és l'acabament del gcc amb un senyal inesperat. 3.6.1.1. Més de 64 MiB de RAM El nucli del Linux no sempre pot detectar la quantitat de RAM. Si és aquest el cas vegeu Secció 5.2, "Paràmetres d'arrencada". Capítol 4. Obtenint el suport d'instal·lació del sistema Sumari 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.3.1. Configurant un servidor RARP 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP 4.3.3. Configurar un servidor DHCP 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP 4.3.5. Poseu les imatges del TFTP al seu lloc 4.4. Instal·lació automàtica 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux Sens dubte la manera més senzilla d'instal·lar Debian GNU/Linux és fent servir un lot de CD-ROM oficials de Debian. Podeu adquirir-ne un a un distribuïdor (vegeu la pàgina de venedors dels CD). També podeu descarregar les imatges dels CD-ROM allotjades a una rèplica de Debian i fer-vos el vostre lot propi, si teniu una connexió de xarxa ràpida i una gravadora de CD (vegeu la pàgina dels CD de Debian per a instruccions detallades). Si ja disposeu d'un lot de CD de Debian i podeu arrencar amb ells la vostra màquina, podeu anar a Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació; s'ha tingut molta cura a assegurar que els fitxers més importants són al primer CD. Tot i que un lot sencer de paquets binaris requereix nombrosos CD, és poc probable que us calguen paquets del tercer CD en endavant. També podeu considerar d'emprar la versió en DVD, la qual vos estalvia molt d'espai al calaix i vos evita el batibull del canvi de CD. Si el vostre ordinador no permet l'arrencada des de CD i en teniu un lot, podeu utilitzar una estratègia alternativa, com per exemple l'arrencada en xarxa, o la càrrega manual del nucli des del CD per arrencar inicialment l'instal·lador del sistema. Els fitxers que calen per arrencar d'altres maneres són també al CD; l'estructura de l'arxiu en xarxa de Debian i la dels directoris dels CD és idèntica. Així, quan tot seguit s'indiquen els camins de fitxers específics que calen per arrencar, cerqueu-los als mateixos directoris i subdirectoris del CD. Quan l'instal·lador s'haja arrencat, ja es podrà obtenir del CD la resta de fitxers necessaris. Si no teniu cap lot de CD, haureu de descarregar els fitxers del sistema d'instal·lació i posar-los a un ordinador connectat perquè puguen emprar-se per a arrencar l'instal·lador. 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian Per trobar la rèplica mes pròxima (i possiblement la mes ràpida, mireu la llista de rèpliques de Debian. Quan descarregueu fitxers de una rèplica de Debian, assegureu-vos que descarregueu els fitxers en mode binari, ni mode text ni mode automàtic. 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació Les imatges d'instal·lació estan ubicades en cada rèplica de Debian al directori debian/dists/sarge/main/installer-arm/current/images/ -- el MANIFEST llista cada imatge i el seu propòsit. 4.2.1.1. Fitxers d'instal·lació de RiscPC L'instal·lador de RiscPC s'arrenca inicialment des de RISC OS. Tots els fitxers necessaris es proveeixen en un arxiu Zip, .../current/riscpc/dinstall.zip. Descarregueu aquest fitxer a la maquina RISC OS, copieu el component linloader.!Boot a lloc, i executeu !dInstall. 4.2.1.2. Fitxers d'instal·lació de NetWinder La manera més fàcil d'arrencar un NetWinder és a traves de la xarxa, fent servir la imatge de TFTP proveïda .../current/netwinder/tftpboot.img . 4.2.1.3. Fitxers d'instal·lació de CATS L'únic mètode d'arrencar per a CATS és fer servir la imatge combinada .../ current/cats/tftpboot.img . Això es pot carregar des de qualsevol dispositiu accessible per al carregador d'arrencada Cyclone. 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra. Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor BOOTP , o un servidor RARP , o un servidor DHCP. El protocol de resolució inversa d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux. 4.3.1. Configurant un servidor RARP Per configurar el RARP, necessitareu la adreça Ethernet (és a dir l'adreça MAC) dels clients on instal·lar-se. Si no sabeu aquesta informació, podeu arrencar amb el mode de "recuperació" (es a dir des del disquet de recuperació) i utilitzar l'ordre /sbin/ifconfig eth0. Si utilitzeu el nucli de Linux 2.2.x al servidor RARP, necessitareu omplir la taula RARP del nucli. Per fer-ho, executeu les ordres següents: # /sbin/rarp -s client-hostname client-enet-addr # /usr/sbin/arp -s client-ip client-enet-addr Si obteniu: SIOCSRARP: Invalid argument Probablement, necessitareu carregar el mòdul del nucli pel RARP o bé recompilar el nucli per que suporti RARP. Executeu modprobe rarp i desprès altra vegada l'ordre rarp. Si utilitzeu un nucli de Linux 2.4.x al servidor RARP, no hi ha cap mòdul RARP, i hauríeu d'utilitzar el programa rarpd. El procediment és semblant al utilitzat pel SunOS al paràgraf següent. Al SunOS, necessitareu estar segurs que l'adreça física del client és a la base de dades "ethers" (o bé al fitxer /etc/ethers, o via NIS/NIS+) i a la base de dades "hosts". Necessitareu aleshores engegar el dimoni RARP. Al SunOS 4, introduïu (com a root) l'ordre: /usr/etc/rarpd -a; al SunOS 5, utilitzeu /usr/ sbin/rarpd -a. 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux, el bootpd de CMU i altre que és també un servidor de DHCP, dhcpd de ISC, que són als paquets bootp i dhcp de Debian GNU/Linux respectivament. Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i desprès /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En altres, la línia en qüestió seria com aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120 Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de / etc/bootptab: client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB: Necessitareu canviar al menys l'opció "ha", que especifica la adreça màquina del client. L'opció "bf" especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu Secció 4.3.5, "Poseu les imatges del TFTP al seu lloc". Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.3.3, "Configurar un servidor DHCP". En altre casos, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart. 4.3.3. Configurar un servidor DHCP Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/ Linux, podeu trobar-lo al paquet dhcp. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd.conf): option domain-name "example.com"; option domain-name-servers ns1.example.com; option subnet-mask 255.255.255.0; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; server-name "servername"; subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option routers 192.168.1.1; } host clientname { filename "/tftpboot/tftpboot.img"; server-name "servername"; next-server servername; hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB; fixed-address 192.168.1.90; } Avís: el paquet nou de dhcp3 (i preferible), fa servir /etc/dhcp3/dhcpd.conf. En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP, i passarel·la de xarxa. És casi segur que necessitareu canviar les opcions nom-de-domini, i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP. Desprès d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/ init.d/dhcpd restart. 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la línia següent: tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament. Examineu el fitxer i recordeu el directori que heu indicat com a argument de l' in.tftpd; us caldrà després. En algunes versions de l'in.tftpd, l'argument -l fa que s'arxiven tots els fitxers de registre de peticions al sistema; això és d'utilitat a l'hora de fer comprovacions d'errors d'arrencada. Si heu hagut de canviar el /etc/inetd.conf, cal que indiqueu al procés actiu inetd que el fitxer ha canviat. En màquines Debian s'ha d'executar /etc/init.d/inetd reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés inetd i executeu kill -HUP pid-d'inetd. 4.3.5. Poseu les imatges del TFTP al seu lloc Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, "On trobar imatges d'instal·lació", al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Normalment, el directori té el nom /tftpboot. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta. 4.4. Instal·lació automàtica Si heu d'instal·lar a molts ordinadors, és possible fer instal·lacions completament automatitzades. Els paquets dels que es disposa a Debian per fer-ho són: fai (que utilitza un servidor d'instal·lació), replicator, systemimager, autoinstall, i el mateix instal·lador de Debian. 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian L'instal·lador de Debian suporta l'automatització de la instal·lació utilitzant fitxers de preconfiguració. Es pot carregar un fitxer de preconfiguració des de la xarxa o des d'un mitjà extraïble, i el que fa és emplenar amb respostes totes les preguntes fetes al procés d'instal·lació. Malgrat que els diàlegs utilitzats pel debian-installer es poden precarregar utilitzant aquest mètode, hi ha algunes excepcions. Podeu (re)particionar un disc complet o utilitzar l'espai buit a un disc, però no és possible utilitzar les particions que ja teniu. En aquest moment no podeu precarregar les opcions de configuració de RAID i LVM. A més a més, amb l'excepció dels mòduls dels controladors de xarxa, no és possible preconfigurar els paràmetres dels mòduls del nucli. El fitxer de preconfiguració està en el format que utilitza l'ordre «debconf-set-selections». Podeu trobar un exemple ben documentat i funcional que podeu editar a Secció C.1, "Exemple de fitxer de configuració prèvia". D'altra banda, una forma d'aconseguir un fitxer amb una llista completa amb tots els valors que poden ser precarregats, és fer una instal·lació manual, i aleshores utilitzar debconf-get-selections, del paquet debconf-utils, per abocar les bases de dades de debconf i cdebconf que està a /var/log/ debian-installer/cdebconf a un sol fitxer: $ debconf-get-selections --installer > fitxer $ debconf-get-selections >> fitxer Però un fitxer generat d'aquesta manera, tindrà també alguns valors que no haurien de ser precarregats, i el fitxer Secció C.1, "Exemple de fitxer de configuració prèvia" és un millor punt de partida per la majoria dels usuaris. Quan estigui preparat el fitxer de preconfiguració, podeu editar-lo si ho necessiteu, i podeu posar-lo a un servidor web, o copiar-lo a un mitjà d'instal·lació. A qualsevol lloc que poseu el fitxer, necessitareu passar-li un paràmetre a l'instal·lador en el moment de l'arrencada per dir-li que utilitze el fitxer. Per fer que l'instal·lador utilitze un fitxer de preconfiguració baixant-lo de la xarxa, afegiu preseed/url=http://url/to/preseed.cfg als paràmetres d'arrencada del nucli. Per suposat, el fitxer de preconfiguració no tindrà efecte fins que es configure la xarxa per descarregar el fitxer, així que és més normal si l'instal·lador pot configurar la xarxa per DHCP sense fer cap pregunta. Si voleu, podeu configurar la prioritat d'instal·lació a «critical» per evitar les preguntes fins que la xarxa estigui configurada. Vegeu Secció 5.2.1, "Paràmetres de l'instal·lador de Debian". Per posar el fitxer de preconfiguració a un CD, necessitaríeu remasteritzar la imatge ISO per incloure el fitxer de preconfiguració. Vegeu els detalls a la pàgina del manual de mkisofs. De forma alternativa, poseu el fitxer de preconfiguració a un disquet, i utilitzeu preseed/file=/floppy/preseed.cfg. Capítol 5. Arrencada del sistema d'instal·lació Sumari 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Configuració de l'arrencada 5.3.2. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.3. Informes d'error 5.3.4. Emissió d'informes d'error 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP Per arrencar des de la xarxa necessitareu una connexió i un servidor d'arrencada de xarxa TFTP (DHCP, RARP o BOOTP). El mètode d'instal·lació per suportar l'arrencada de la xarxa és descriu a Secció 4.3, "Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP". 5.1.1.1. Arrencada amb el TFTP a NetWinder NetWinders té dues interfícies de xarxa: la tarja compatible de 10Mbps és eth0 i la tarja Tulip de 100Mbps és eth1. Nota Necessiteu NeTTrom 2.2.1 o posterior per arrencar el sistema d'instal·lació. Recomanem NeTTrom 2.3.3: obté aquests fitxers des de ftp://ftp.netwinder.org/ pub/netwinder/firmware/: * nettrom-2.3-3.armv4l.rpm * nettrom-2.3.3.bin * nettrom-2.3.3.bin.md5sum Després d'arrencar de nou i interrompre el procés durant el compte enrere, heu de configurar primer la xarxa amb una adreça estàtica: NeTTrom command-> setenv eth0_ip 192.168.0.10/24 on 24 és el número de bits especificats a la màscara de xarxa, o una adreça dinàmica: NeTTrom command-> boot diskless Podeu necessitar també de configurar els paràmetres route1 si el servidor TFTP no és a la subxarxa local. La resta de la configuració és força estàndard (el pas save-all és opcional): NeTTrom command-> setenv kerntftpserver 192.168.0.1 NeTTrom command-> setenv kerntftpfile boot.img NeTTrom command-> save-all NeTTrom command-> setenv netconfig_eth0 flash NeTTrom command-> setenv kernconfig tftp NeTTrom command-> setenv rootdev /dev/ram NeTTrom command-> setenv cmdappend root=/dev/ram Només els últims quatre interferiran amb l'arrencada normal de disc, per tant és més segur executar save-all abans, el qual guardarà els paràmetres de xarxa per si necessiteu arrencar des de xarxa una altra vegada. Si voleu usar la consola serie per instal·lar el vostre NetWinder, també necessitareu els paràmetres següents: NeTTrom command-> setenv cmdappend root=/dev/ram console=ttyS0,115200 Useu l'ordre printenv per revisar els vostres paràmetres d'entorn. Finalment, si la vostra variable NeTTrom cmdappend té la opció noinitrd, podeu esborrar-la i el nucli descarregat pot arrencar amb el disc ram associat. 5.1.1.2. Arrencada amb el TFTP a CATS A màquines CATS, useu boot de0: o similar a l'indicador Cyclone. 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM La manera més fàcil per a la majoria de la gent serà utilitzar un conjunt de CD de Debian. Si disposeu d'un conjunt de CD i el vostre ordinador permet arrencar directament des del CD, fantàstic! Només inseriu el CD, reinicieu l'ordinador i passeu al següent capítol. Recordeu que alguns dispositius de CD poden necessitar controladors especials i pot ser que aquests no siguin accessibles en els primers passos de la instal·lació. Si el mètode estàndard d'arrencada des d'un CD no us funciona al vostre ordinador, torneu a repassar el capítol i pareu atenció a la utilització de nuclis i mètodes d'instal·lació alternatius que probablement us funcionin. Tot i que no pugueu arrencar des d'un CD, probablement podeu utilitzar-lo per instal·lar els components del sistema debian i qualsevol paquet. Simplement heu d'arrencar utilitzant un altre mitjà com podria ser un disc. A l'hora d'instal·lar el sistema operatiu, el sistema base i qualsevol paquet addicional, enllaceu el sistema d'instal·lació amb el dispositiu CD-ROM. Si teniu problemes en l'arrencada, vegeu Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". Per arrencar un CD-ROM des de l'indicador de consola Cyclone, useu l'ordre boot cd0:cats.bin 5.2. Paràmetres d'arrencada Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç de detectar automàticament la informació dels perifèrics. Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo. Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa correctament; probablement ho farà. Si no és el cas, podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol paràmetre especial que informi al sistema respecte al vostre maquinari. Podeu trobar informació referent a molts paràmetre de l'arrencada a Linux BootPrompt HOWTO, inclosos alguns trucs per a maquinari obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més habituals a Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge Memòria:dispok/totalk disponible total hauria d'indicar la quantitat total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre mem=ram, on ram correspon a la quantitat de memòria, amb el sufix "k" pels kilobytes, o "m" pels megabytes. Per exemple, mem=65536K i mem=64M corresponen a 65 MiB de RAM. Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà automàticament . Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el paràmetre console=device al nucli; device correspon al dispositiu sèrie, que acostuma a ser similar a ttyS0. 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres d'arrencada^[2] addicionals que us podrien ser d'utilitat. debconf/priority Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar. La instal·lació predeterminada utilitza debconf/priority=high. En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical, però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en funció de les necessitats que n'esdevinguin. Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada debconf/priority=medium, se us mostrarà el menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació. Quan s'utilitza el paràmetre debconf/priority=low es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada expert). En el cas de debconf/priority=critical, el sistema d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges. DEBIAN_FRONTEND Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són: * DEBIAN_FRONTEND=noninteractive * DEBIAN_FRONTEND=text * DEBIAN_FRONTEND=newt * DEBIAN_FRONTEND=slang * DEBIAN_FRONTEND=ncurses * DEBIAN_FRONTEND=bogl * DEBIAN_FRONTEND=gtk * DEBIAN_FRONTEND=corba El tipus predeterminat és DEBIAN_FRONTEND=newt. En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma a utilitzar DEBIAN_FRONTEND=text. En general, l'únic tipus disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el newt, i per tant actualment no és molt útil. BOOT_DEBUG Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada). BOOT_DEBUG=0 És el valor predeterminat. BOOT_DEBUG=1 Més missatges de l'habitual. BOOT_DEBUG=2 Molta informació de depuració. BOOT_DEBUG=3 Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres. INSTALL_MEDIA_DEV El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple, INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/ floppy/0 El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets i dispositius USB d'emmagatzematge per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu. debian-installer/framebuffer Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant el paràmetre debian-installer/framebuffer=false. Els símptomes del problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar la instal·lació. debian-installer/probe/usb Si l'intent d'arrencada a través d'USB us genera problemes, el podeu evitar seleccionant false. netcfg/disable_dhcp El debian-installer procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts. L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà quan falli la configuració per DHCP. Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment utilitzant el paràmetre netfcg/disable_dhcp=true. hw-detect/start_pcmcia Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis PCMCIA trieu false. Aquest comportament s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils. preseed/url Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.4, "Instal·lació automàtica". preseed/file Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.4, "Instal·lació automàtica" ramdisk_size Si utilitzeu un nucli 2.2.x, probablement haureu d'especificar la ramdisk_size=13000 . 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Configuració de l'arrencada Si teniu problemes i el nucli es penja durant l'arrencada, no reconeix els perifèrics o les unitats no es reconeixen com cal, cal primer de tot comprovar els paràmetres d'arrencada, tal com s'indica a Secció 5.2, "Paràmetres d'arrencada". Si esteu fent servir un nucli configurat per vosaltres en lloc del de l'instal·lador, assegureu-vos que teniu configurat CONFIG_DEVFS. L'instal·lador necessita CONFIG_DEVFS. Sovint, els problemes desapareixen si traieu maquinari addicional i perifèrics, i proveu aleshores d'arrencar de nou. Si el sistema té una gran quantitat de memòria, superior a 512 MiB, i l'instal·lador es penja en arrencar el nucli, potser haureu d'indicar un argument d'arrencada a fi de limitar la quantitat de memòria que pot veure el nucli, com ara mem=512m. 5.3.2. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada Durant la seqüència d'arrencada, podeu veure nombrosos missatges del tipus can't find quelcom , o quelcom not present, can't initialize quelcom, o fins i tot this driver release depends on quelcom. No us heu de preocupar per la majoria d'aquests missatges. Els veieu perquè el nucli dels sistema d'instal·lació s'ha fet perquè funcione a ordinadors amb molts dispositius perifèrics diferents. Òbviament, cap ordinador té tots els dispositius possibles, per tant el sistema operatiu potser es queixarà en cercar perifèrics que no hi ha. Potser veureu també que el sistema fa una pausa momentània. Això ocorre quan s'espera la resposta d'un dispositiu i aquest no hi és. Si trobeu que hi triga massa, podeu fer-vos després un kernel a mida (vegeu Secció 8.4, "Compilant un nou nucli"). 5.3.3. Informes d'error Si aconseguiu completar la fase inicial d'arrencada però no podeu completar la instal·lació, l'opció Informes d'error del menú pot ser-vos útil. Copia els arxius d'errors del sistema i informació sobre la configuració a un disquet proporcionat per l'usuari. Aquesta informació pot proporcionar-vos pistes sobre què ha anat malament i com arreglar-ho. Si aneu a emetre un informe d'error podeu afegir-hi aquesta informació. Podeu trobar altres missatges d'instal·lació pertinents a /var/log/ durant la instal·lació, i a /var/log/debian-installer/ després que l'ordinador s'haja arrencat en el sistema ja instal·lat. 5.3.4. Emissió d'informes d'error Si encara teniu problemes, podeu enviar un informe d'instal·lació. Us animem a enviar també informes en cas que la instal·lació haja reeixit, per poder disposar de la major quantitat d'informació possible sobre el major nombre de configuracions de maquinari. Empreu aquesta fitxa per als informes d'instal·lació, i emeteu-lo com un informe d'error respecte del pseudopaquet installation-reports, enviant-lo a < submit@bugs.debian.org> (en anglès). Package: installation-reports Boot method: Image version: Date: Machine: Processor: Memory: Partitions: Informació d' lspci i lspci -n: Base System Installation Checklist: [O] = OK, [E] = Error (please elaborate below), [ ] = didn't try it Initial boot worked: [ ] Configure network HW: [ ] Config network: [ ] Detect CD: [ ] Load installer modules: [ ] Detect hard drives: [ ] Partition hard drives: [ ] Create file systems: [ ] Mount partitions: [ ] Install base system: [ ] Install boot loader: [ ] Reboot: [ ] Comentaris/Problemes: En l'informe de l'error, descriviu el problema, incloent-hi els darrers missatges del nucli si es tracta d'una penjada d'aquest. Descriviu els passos que heu fet que han conduït al sistema a l'estat problemàtic. -------------- ^[2] Tingueu en compte que el nucli accepta un màxim de 8 paràmetres de línia d'ordres i 8 paràmetres d'entorn (incloent qualsevol paràmetre afegit de forma predeterminada per l'instal·lador). Si s'excedeixen aquests números, els nuclis 2.4 ignoraran qualsevol paràmetre restant i els nuclis 2.6 produiran un pànic. Capítol 6. Utilització de l'instal·lador de Debian Sumari 6.1. Com funciona l'instal·lador 6.2. Introducció als elements 6.3. Utilització dels elements individualment 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge 6.3.3. Instal·lació del sistema base 6.3.4. Com fer el sistema arrencable 6.3.5. Acabament de la primera fase 6.3.6. Miscel·lània 6.1. Com funciona l'instal·lador L'instal·lador de Debian és un conjunt d'elements amb objectius específics que realitzen cada una de les tasques de la instal·lació. Cada element executa la seva tasca, preguntant a l'usuari les qüestions necessàries per realitzar-la. Les preguntes tenen assignades prioritats, i la prioritat de les preguntes que s'han de fer s'estableix quan s'inicia l'instal·lador. Quan s'executa una instal·lació per defecte només es fan les preguntes essencials (d'alta prioritat). En aquest cas és un procés d'instal·lació altament automatitzat amb poca interacció de l'usuari. Els elements s'executen automàticament en una seqüència, la selecció dels elements que s'executen depèn principalment del mètode d'instal·lació que utilitzeu i del vostre maquinari. L'instal·lador utilitzarà valors predeterminats per a les preguntes que no es facin. Si hi hagués un problema, l'usuari veuria una pantalla d'error i potser es mostraria el menú d'instal·lació perquè seleccionés alguna acció alternativa. Si no hi ha problemes, l'usuari mai veurà el menú d'instal·lació, sinó que simplement haurà de contestar les preguntes de cada element. Les notificacions d'errors greus tenen una prioritat «crítica» de manera que sempre es notifiqui a l'usuari. Alguns dels valors predeterminats que utilitza l'instal·lador es poden canviar passant-li arguments d'arrencada quan s'inicia el debian-installer. Per exemple, si voleu forçar una configuració de xarxa estàtica (el DHCP s'utilitza de manera predeterminada si està disponible), podeu afegir el paràmetre d'arrencada netcfg/disable_dhcp=true. Podeu veure les opcions disponibles a Secció 5.2.1, "Paràmetres de l'instal·lador de Debian". Els usuaris avançats es poden sentir més còmodes amb una interfície conduïda a través de menús, on l'usuari controla cada pas en comptes de deixar que l'instal·lador els realitzi automàticament en una seqüència. Per utilitzar l'instal·lador de forma manual, a través de menús, afegiu l'argument d'arrencada debconf/priority=medium. Si el vostre maquinari necessita que passeu opcions als mòduls del nucli a mida que es van instal·lant, necessitareu iniciar l'instal·lador en mode "expert". Aquesta opció es pot activar utilitzant l'ordre expert per arrencar l'instal·lador o bé afegint l'argument d'arrencada debconf/priority=low. El mode expert us proporciona control total sobre el debian-installer La visualització normal de l'instal·lador es basa en caràcters (contràriament a les interfícies gràfiques, actualment més familiars). El ratolí no és operacional en aquest entorn. Aquí teniu les tecles que podeu utilitzar per navegar pels diversos diàlegs. El Tab o la tecla de cursor a la dreta mouen «endavant», i les Maj-Tab o el cursor a l'esquerra mouen «endarrere» entre els botons i seleccions que es mostren. Les tecles de cursor amunt i avall seleccionen diferents elements en una llista desplaçable, i també desplacen la mateixa llista. A més, en llistes llargues, podeu teclejar una lletra per fer que la llista es desplaci directament a la secció que tingui elements que comencin amb aquesta lletra i utilitzar Re Pàg i Av Pàg per desplaçar la llista per seccions. La barra espaiadora selecciona un objecte com un quadre de verificació. Utilitzeu la tecla Enter per activar les eleccions. Els missatges d'error es redirigeixen a la tercera consola. Podeu accedir a aquesta consola prement Alt esquerra-F3 (manteniu premuda l'Alt esquerra mentre premeu la tecla de funció F3); torneu al procés principal de l'instal·lador amb Alt esquerra-F1. També podeu trobar aquests missatges a /var/log/messages. Després de la instal·lació, aquest registre es copia a /var/log/debian-installer/messages del nou sistema. Altres missatges de la instal·lació es poden trobar a /var/log/ durant la instal·lació i a /var/log/debian-installer/ després que l'ordinador s'hagi iniciat amb el sistema instal·lat. 6.2. Introducció als elements Aquí hi ha una llista dels elements de l'instal·lador amb una breu descripció de la tasca de cada element. Els detalls que podeu necessitar per saber com utilitzar un element en particular els podeu trobar a Secció 6.3, "Utilització dels elements individualment". main-menu Mostra la llista d'elements durant l'operació de l'instal·lador i inicia un element quan se selecciona. Les preguntes del menú principal tenen assignada una prioritat mitjana, si la vostra prioritat està definida a alta o crítica (alta és el valor per predeterminat), no veureu el menú. D'altra banda, si hi hagués un error que requerís la vostra intervenció, la prioritat de les qüestions es pot baixar temporalment per permetre resoldre el problema i, en aquest cas, pot aparèixer el menú. Podeu arribar al menú principal seleccionant el botó "Endarrere" repetidament, per retrocedir tot el camí fet per l'element en execució. languagechooser Mostra una llista d'idiomes i variants d'idiomes. L'instal·lador mostrarà els missatges en l'idioma triat si no és que la traducció per aquell idioma és incompleta. Quan una traducció no és completa es mostraran missatges en anglès. countrychooser Mostra una llista de països. L'usuari pot triar el país on viu. kbd-chooser Mostra una llista de teclats dels quals l'usuari tria el model que es correspon amb el seu. hw-detect Detecta automàticament la major part de maquinari del sistema, incloent targes de xarxa, unitats de disc i PCMCIA. cdrom-detect Cerca i munta un CD d'instal·lació de Debian. netcfg Configura les connexions de xarxa de l'ordinador perquè que es pugui comunicar a través de la Internet. iso-scan Cerca sistema de fitxers ISO, que poden ésser a un CD-ROM o al disc dur. choose-mirror Presenta una llista de rèpliques de l'arxiu de Debian. L'usuari pot triar la font dels seus paquets d'instal·lació. cdrom-checker Comprova la integritat d'un CD-ROM. D'aquesta manera, l'usuari pot estar segur que el CD-ROM d'instal·lació no està corromput. lowmem El «lowmem» intenta detectar sistema amb poca memòria, en aquest cas realitza diversos trucs per treure parts innecessàries del debian-installer de la memòria (a canvi de perdre algunes funcions). anna Anna's Not Nearly APT (l'Anna casi no és l'APT). Instal·la paquets que s'han obtingut de la rèplica o CD triat. partman Permet a l'usuari fer particions als discs adjunts al sistema, crear sistemes de fitxers a les particions seleccionades, i adjuntar-los als punts de muntatge. També s'inclouen funcions interessants com un mode completament automàtic i suport per LVM. Aquesta és l'eina de gestió de particions preferida a Debian. autopartkit Fa particions a un disc complet automàticament d'acord amb les preferències preestablertes de l'usuari. partitioner Permet a l'usuari fer particions als discs adjunts al sistema. S'elegeix un programa de particions apropiat per a l'arquitectura del vostre ordinador. partconf Visualitza una llista de particions i crea sistemes de fitxers a les particions seleccionades segons les instruccions de l'usuari. lvmcfg Ajuda a l'usuari a configurar el LVM (Logical Volume Manager, gestor de volums lògics). mdcfg Permet a l'usuari configurar el programari RAID (Redundant Array of Inexpensive Disks, matriu redundant de discs barats). Aquest programari RAID normalment és superior als barats controladors RAID IDE (pseudomaquinari) que es troben a les plaques bases més noves. base-installer Instal·la el conjunt de paquets més bàsic que permeten a l'ordinador funcionar sota Linux quan es torna a arrencar. os-prober Detecta els sistemes operatius instal·lats actualment a l'ordinador i passa aquesta informació al bootloader-installer (instal·lador del carregador d'arrencada), que pot oferir la capacitat d'afegir els sistemes operatius descoberts al menú d'inici del carregador d'arrencada. D'aquesta manera, l'usuari pot triar fàcilment, durant l'arrencada, quin sistema operatiu iniciar. bootloader-installer Instal·la un programa carregador d'arrencada al disc dur, que és necessari perquè l'ordinador pugui arrencar el Linux sense utilitzar un disquet o CD-ROM. Molts carregadors d'arrencada permeten a l'usuari triar un sistema operatiu alternatiu cada vegada que s'arrenca l'ordinador. base-config Proporciona diàlegs per configurar els paquets bàsics del sistema segons les preferències de l'usuari. Aquesta possibilitat es realitza, normalment, després de tornar a arrencar l'ordinador, és la «primera execució» del nou sistema Debian. shell Permet a l'usuari executar un intèrpret d'ordres des del menú o en una segona consola. bugreporter Proporciona un mètode perquè l'usuari pugui registrar informació en disquet quan es troba algun problema. Posteriorment i de forma acurada, pot informar als desenvolupadors de Debian dels problemes amb el programari d'instal·lació. 6.3. Utilització dels elements individualment En aquesta secció descriurem detalladament cada element de l'instal·lador. Els elements s'han agrupat en fases que els usuaris haurien de reconèixer. Es presenten en l'ordre que apareixen durant la instal·lació. Recordeu que en cada instal·lació no s'utilitzaran tots els mòduls, els que realment s'utilitzen depenen del mètode d'instal·lació que s'utilitza i del maquinari. 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari Suposem que l'instal·lador de Debian ha arrencat i que esteu davant la primera pantalla. En aquesta fase, les capacitats del debian-installer encara són bastant limitades. Desconeix la major part de característiques del maquinari, idioma preferit, o fins i tot quina tasca ha de realitzar. No us preocupeu, el debian-installer és bastant llest i pot enquestar automàticament el vostre maquinari, localitzar la resta dels seus elements i actualitzar-se a un sistema d'instal·lació capaç. Tot i això encara caldrà ajudar el debian-installer amb alguna informació que no pot determinar automàticament (com la selecció de l'idioma preferit, l'esquema del teclat o la rèplica de xarxa a utilitzar). Notareu que en aquesta fase el debian-installer realitza la detecció de maquinari diverses vegades. El primer cop, l'objectiu és, específicament, el maquinari necessari per carregar els elements de l'instal·lador (p. ex. el CD-ROM o targeta de xarxa). Com que no tots els controladors estan disponibles en aquesta primera execució, és necessari repetir la detecció de maquinari posteriorment. 6.3.1.1. Comprovació de la memòria disponible Una de les primeres coses que fa el debian-installer és comprovar la memòria disponible. Si la memòria disponible és limitada, el component realitzarà algunes modificacions en el procés d'instal·lació que us haurien de permetre instal·lar Debian GNU/Linux al sistema. Durant una instal·lació en una sistema amb poca memòria no es podrà accedir a tots els components. Una de les limitacions és que no podreu triar l'idioma de la instal·lació. 6.3.1.2. Selecció de l'idioma El primer pas de la instal·lació és seleccionar l'idioma que voleu utilitzar durant el procés. Els noms dels idiomes apareixen en anglès (banda esquerra) i en l'idioma original (banda dreta); els noms de la dreta també es mostren amb la tipografia original que li correspon. La llista està ordenada pel nom anglès. L'idioma que trieu s'utilitzarà per a la resta del procés d'instal·lació, disposareu d'una traducció de les diferents caixes de diàleg. En cas de no disposar de cap traducció per l'idioma seleccionat, s'agafarà l'anglès com a predeterminat. L'idioma també s'utilitzarà per ajudar a la selecció d'un format de teclat idoni. 6.3.1.3. Selecció del país Si heu seleccionat un idioma a Secció 6.3.1.2, "Selecció de l'idioma" que té més d'un país associat (això passa pel xinès, l'anglès, el francès, i molts altres idiomes), aquí podeu especificar el país. Si seleccioneu altre al final de la llista, se us presentarà una llista amb tots els països, agrupats per continents. Aquesta selecció s'utilitzarà més endavant del procés d'instal·lació per seleccionar la zona horària per defecte i una rèplica de Debian apropiat per la vostra localització geogràfica. Si els valors per defecte proposats per l'instal·lador no són apropiats, podeu fer una elecció diferent. El país seleccionat, junt amb l'idioma seleccionat, també pot afectar la configuració de localització del sistema Debian. 6.3.1.4. Selecció d'un teclat Els teclats acostumen a estar adaptats als caràcters utilitzats en un idioma. Seleccioneu un format idoni al teclat que esteu utilitzant o un de similar en cas de que no aparegui. Una vegada instal·lat el sistema podreu seleccionar-ne un entre un rang de possibilitats més gran (un cop finalitzada la instal·lació executeu l'ordre kbdconfig com a superusuari). Moveu el ressaltat al teclat que voleu utilitzar i premeu Enter. Utilitzeu el cursor del teclat per moure el -- ressaltat; tots els formats de teclat de tots els idiomes situen el cursor en la mateixa ubicació i, per tant, són independents a la configuració del teclat. Un teclat «extès» disposa de les tecles F1 a F10 en la fila superior. 6.3.1.5. Cerca de la imatge ISO de l'instal·lador de Debian Quan instal·leu segons el mètode hd-media, hi haurà un moment en què necessitareu trobar i muntar la imatge ISO de l'instal·lador de Debian per tal d'obtenir la resta de fitxers de la instal·lació. Això és exactament el que fa el component iso-scan. Al principi, l'iso-scan munta automàticament tots els dispositius de bloc (p.ex. particions) que tinguin algun sistema de fitxers conegut i cerca de forma seqüencial noms de fitxer acabats en .iso (o, per aquest propòsit, .ISO). Preneu atenció que el primer intent només escaneja fitxers en el directori arrel i en el primer nivell de subdirectoris (p.ex. troba /qualsevol_cosa.iso i /data/qualsevol_cosa.iso, però no /data/tmp/qualsevol_cosa.iso). Després que hagi trobat una imatge iso, l'iso-scan comprova el seu contingut per determinar si la imatge és una imatge iso de Debian vàlida o no. En el primer cas hem acabat, en el segon l'iso-scan cerca una altra imatge. En el cas que l'intent previ per trobar una imatge iso de l'instal·lador falli, l'iso-scan us preguntarà si voleu realitzar una cerca més exhaustiva. En aquest cas, no es mira només els directoris superiors, sinó que es recorre el sistema de fitxers complet. Si l'iso-scan no descobreix la imatge iso de l'instal·lador, torneu a arrencar al vostre sistema operatiu original i comproveu si la imatge té un nom correcte (acabat en .iso), si es troba en un sistema de fitxers que el debian-installer pugui reconèixer, i si no és corrupte (verifiqueu la suma de comprovació). Els usuaris de Unix experimentats poden fer-ho des de la segona consola, sense tornar a arrencar. 6.3.1.6. Configuració de la xarxa Quan entreu en aquest pas, si el sistema detecta que teniu més d'un dispositiu de xarxa, se us demanarà que elegiu quin dispositiu serà la vostra interfície de xarxa primària, és a dir, la que voleu utilitzar per a la instal·lació. Les altres interfícies no es configuraran en aquest moment. Podeu configurar les altres interfícies un cop hagi finalitzat la instal·lació; vegeu la pàgina de manual interfaces(5). De manera predeterminada, el debian-installer intenta configurar la xarxa del vostre ordinador automàticament via DHCP. Si la prova té èxit, ja estareu. Si la prova falla es pot deure a molts factors, des d'un cable de xarxa desconnectat, fins a una mala configuració del DHCP. O potser no disposeu d'un servidor DHCP a la vostra xarxa local. Per a més explicacions comproveu els missatges d'error a la tercera consola. En qualsevol cas, se us preguntarà si ho voleu tornar a intentar, o si voleu realitzar una configuració manual. Els servidors DHCP de vegades son realment lents en les seves respostes, per tant, si esteu segurs que tot és correcte, intenteu-ho de nou. La configuració manual de la xarxa us preguntarà algunes qüestions sobre la vostra xarxa, notablement L'adreça IP, La màscara de la subxarxa, La passarel·la, L'adreça del servidor de noms, i un nom per l'ordinador. A més, si teniu una interfície de xarxa sense fils, se us demanarà que indiqueu el vostre Wireless ESSID i una clau WEP. Ompliu-ho amb les respostes de Secció 3.3, "Informació requerida". Nota Alguns detalls tècnics que podeu, o no, trobar útils: el programa suposa que l'adreça IP de la xarxa és l'AND bit a bit de la IP del vostre sistema i la màscara. Suposarà que l'adreça de difusió és l'OR bit a bit de l'adreça IP del vostre sistema amb la negació bit a bit de la màscara. També endevinarà la passarel·la. Si no podeu trobar alguna d'aquestes respostes, utilitzeu les propostes del sistema -- si és necessari, podeu canviar-les un cop el sistema s'hagi instal·lat editant el fitxer /etc/network/interfaces. Alternativament, podeu instal·lar l'etherconf, que us guiarà pas a pas a través de la configuració de la vostra xarxa. 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge En aquest instant, després de l'última execució de la detecció de maquinari, el debian-installer hauria d'estar a plena potència, adaptat a les necessitats de l'usuari i preparat per fer la feina real. Tal i com indica el títol d'aquesta secció, la tasca principal del pròxims elements és fer les particions als vostres discs, crear els sistemes de fitxers, assignar els punts de muntatges i, opcionalment, configurar qüestions estretament relacionades com l'LVM o els dispositius RAID. 6.3.2.1. Particionant els discs Ha arribat el moment de particionar els discs. Si no esteu convençuts de com particionar o simplement voleu obtenir més informació, vegeu Apèndix B, Particionant per a Debian. Primer podreu particionar automàticament la unitat sencera o l'espai lliure corresponent. Aquesta opció s'anomena partició "guiada". Si no voleu la partició automàtica escolliu l'opció del menú Editar manualment la taula de particions. Si escolliu la partició guiada podreu escollir entre els esquemes que es llisten a la taula següent. Tots els esquemes tenen els seus avantatges els seus inconvenients, alguns dels quals es discuteixen a Apèndix B, Particionant per a Debian. Si no n'esteu segurs, escolliu la primera opció. Heu de tenir present que la partició guiada precisa d'un mínim d'espai lliure amb el qual treballar. Si no li assigneu un mínim de 1GB d'espai (en funció de l'esquema escollit), es produirà un error en la partició guiada. +-----------------------------------------------------------------------------+ | Esquema de partició |Espai mínim| Particions creades | |--------------------------------+-----------+--------------------------------| |Tots els fitxers en una partició|600MB |/, swap | |--------------------------------+-----------+--------------------------------| |Màquina d'escriptori |500MB |/, /home, swap | |--------------------------------+-----------+--------------------------------| |Estació de treball multiusuari |1GB |/, /home, /usr, /var, /tmp, swap| +-----------------------------------------------------------------------------+ Després de la selecció d'un esquema, la pantalla següent mostrarà la nova taula de particions, on s'inclourà informació respecte a si i com es formataran les particions i on es muntaran. La llista de particions hauria de ser similar a: IDE1 master (hda) - 6.4 GB WDC AC36400L #1 primary 16.4 MB ext2 /boot #2 primary 551.0 MB swap swap #3 primary 5.8 GB ntfs pri/log 8.2 MB FREE SPACE IDE1 slave (hdb) - 80.0 GB ST380021A #1 primary 15.9 MB ext3 #2 primary 996.0 MB fat16 #3 primary 3.9 GB xfs /home #5 logical 6.0 GB ext3 / #6 logical 1.0 GB ext3 /var #7 logical 498.8 MB ext3 #8 logical 551.5 MB swap swap #9 logical 65.8 GB ext2 L'exemple mostra dos discs dur IDE dividits en múltiples particions; el primer disc disposa d'espai lliure. Cada línia de partició disposa del número de partició, el tipus, mida, senyaladors opcionals, sistema de fitxers i punt de muntatge (si n'hi ha). En aquest punt finalitza la partició guiada. Si la taula de particions generada satisfà les vostres necessitats podeu escollir l'opció de menú Finalitza la partició i escriu els canvis al disc per desar la nova taula de particions (tal i com es descriu al final d'aquesta secció). Si no satisfà les vostres necessitats podeu escollir l'opció Desfés els canvis de les particions per tornar a executar la partició guiada o modifica els canvis proposats tal i com es descriu posteriorment en la partició manual. En cas d'escollir la partició manual us apareixerà una pantalla similar a la mostrada anteriorment, exceptuant que es mostrarà la taula de particions actual i sense els punts de muntatges. El mètode per configurar manualment la taula de particions i la utilització de les particions per part de Debian es descriurà al llarg de la resta de la secció. Si escolliu un disc nou sense particions o espai lliure, se us oferirà la possibilitat de crear una nova taula de particions (és necessària per crear noves particions). Posteriorment hauria d'aparèixer una nova línia sota el disc seleccionat amb el títol "ESPAI LLIURE". Si seleccioneu l'espai lliure se us oferirà la possibilitat de crear una nova partició. Haureu de contestar a una sèrie de qüestions ràpides referents a la mida, tipus (primària o lògica) i la ubicació (al principi o al final de l'espai lliure). Posteriorment se us presentarà la informació referent a la nova partició. Hi ha opcions com el punt de muntatges, opcions de muntatge, senyaladors d'arrencada o el mètode d'utilització. Podeu modificar lliurements els valors predeterminats en funció de les vostres necessitats. Ex. seleccionant l'opció Utilitza com:, podeu seleccionar si utilitzar la partició per a swap, RAID per software, LVM o cap utilitat específica. Una altra característica interessant és la possibilitat de copiar les dades des de particions existents a la nova. Un cop la nova partició satisfaci les vostres necessitats seleccioneu l'opció S'ha finalitzat de preparar la partició i retorneu a la pantalla principal del partman. Si voleu modificar alguna característica de la partició seleccioneu-la i accedireu al menú de configuració de la partició. Com que és la mateixa pantalla que la utilitzada en la creació de noves particions, podreu modificar-ne les mateixes característiques. Una característica que probablement no sigui evident en un primer moment és la possibilitat de modificar la mida de la partició seleccionant l'element que mostra la mida de la partició. Els sistemes de fitxers que s'han comprovat que funcionen són, com a mínim, fat16, fat32, ext2, ext3 i swap. Aquest menú també us permet suprimir una partició. Assegureu-vos de crear un mínim de dues particions: una pel sistema de fitxers root (que s'ha de muntar com a /) i una pel swap. Si us oblideu de muntar el sistema de fitxers root, el partman no us deixarà continuar fins que no solucioneu el problema. Les possibilitats del partman es poden ampliar a través dels mòduls de l'instal·lador, però dependran de l'arquitectura del sistema. Si no teniu accés a totes les possibilitats que esperàveu comproveu que heu carregat tots els mòduls necessaris (ex. partman-ext3, partman-xfs, o partman-lvm). Un cop la partició satisfaci les vostres necessitats, seleccioneu l'opció de partició Finalitza la partició i escriu els canvis al disc. Se us presentarà un resum dels canvis realitzats als disc i se us demanarà que confirmeu la creació dels sistemes de fitxers tal i com els heu sol·licitat. 6.3.2.2. Configurant el Gestor de Volums Lògics (LVM) Si esteu utilitzant l'ordinador com a administrador de sistemes o usuari "avançat", segur que us heu trobat en la situació que alguna partició del disc (normalment la més important) ha exhaurit tot l'espai lliure, mentre que d'altres particions estan molt poc utilitzades i heu hagut de reconduir la situació movent continguts, creant enllaços simbòlics, etc. Per evitar la situació descrita anteriorment podeu utilitzar el Gestor de Volums Lògics (LVM). Resumit d'una manera fàcil, amb LVM podeu combinar particions (anomenades volums físics en l'entorn de LVM) per formar un disc virtual (anomenat grup de volums), que es pot dividir en particions virtuals ( volums lògics). La característica interessant és que els volums lògics (i per descomptat els grups de volums associats) es poden expandir a través de múltiples discs físics. En cas d'adonar-vos que necessiteu més espai per a l'antiga partició /home de 160GB, simplement podeu afegir un nou disc de 300GB i ajuntar-lo al grup de volums i seguidament redimensionar el volum lògic que disposa el sistema de fitxers /home i per art de màgia -- els usuaris disposaran de més espai en la seva nova partició de 460GB. Aquest exemple està un pèl sobresimplificat. Llegiu el document LVM HOWTO en cas d'encara no haver-ho fet. La configuració de LVM en l'debian-installer és força simple. Primer heu de marcar les particions per a ser utilitzades com a volums físics per part de LVM (l'opció s'habilita al partman al menú Paràmetres de la partició on hauríeu de seleccionar Utilitza com a:->volum físic per a LVM). Seguidament inicieu el mòdul lvmcfg (directament a través de partman o a través de l'opció del menú principal del debian-installer) i combineu volums físics amb grups de volums a través del menú Modifica els volums de grups (VG) . A continuació hauríeu de crear volums lògics sobre els grups de volums al menú Modifica els volums lògics (LV) . Un cop finalitzada l'execució de lvmcfg torneu a partman, visualitzareu qualsevol volum lògic creat de la mateixa manera que les particions ordinàries (i les haureu de gestionar de la mateixa manera). 6.3.2.3. Configuració de dispositius de discs múltiples (RAID de programari) Si teniu més d'un disc dur^[3] en el vostre ordinador, podeu utilitzar el mdcfg per configurar els vostres discs per obtenir un millor rendiment i/o més seguretat en les vostres dades. El resultat s'anomena dispositiu de discs múltiples (MD) (o la seva variant més coneguda, RAID de programari). Els MD són bàsicament un grapat de particions localitzades a diversos discs i que es combinen juntes per formar un dispositiu lògic. Aquest dispositiu es pot utilitzar llavors com una partició ordinària (p.ex. en el partman la podeu formatar, assignar-li un punt de muntatge, etc.). El benefici que obteniu depèn del tipus de dispositiu MD que creeu. Actualment se suporten: RAID0 S'enfoca principalment al rendiment. El RAID0 reparteix totes les dades entrants en bandes i les distribueix de la mateixa manera sobre cada disc de la matriu. Això pot augmentar la velocitat de les operacions de lectura/ escriptura, però quan un dels discs falla, ho perdreu tot (part de la informació encara és al disc/s sa, l'altra part era al disc que ha fallat). L'ús típic del RAID0 és una partició per edició de vídeo. RAID1 És adequat per les configuracions on la fiabilitat és la primera preocupació. Consisteix en diverses (usualment dues) particions de la mateixa mida en les quals es guarden les mateixes dades. Això significa essencialment tres coses. La primera, que si un dels discs falla, encara teniu les dades repetides en els discs restants. La segona, que només podeu utilitzar una fracció de la capacitat disponible (més precisament, la mida de la partició més petita del RAID). La tercera, que les lectures als fitxers s'equilibren entre els discs, cosa que pot augmentar el rendiment en un servidor, com un servidor de fitxers, que tendeix a carregar-se amb més lectures que no pas escriptures. Opcionalment podeu tenir un disc de recanvi en la matriu que agafaria el lloc del disc espatllat en cas de fallida. RAID5 És un bon compromís entre velocitat, rendiment i redundància de les dades. El RAID5 reparteix totes les dades entrants en bandes i les distribueix equitativament entre tots els discs excepte un (similar al RAID0). A diferència del RAID0, el RAID5 també calcula informació de paritat, que s'escriu en el disc restant. El disc de paritat no és estàtic (això seria l'anomenat RAID4), sinó que canvia periòdicament, de manera que la informació de paritat es distribueixi equitativament entre tots els discs. Quan un dels discs falla, la part d'informació que falta es pot calcular a partir de les dades restants i de la seva paritat. El RAID5 ha de consistir en almenys tres particions actives. Opcionalment podeu tenir un disc de recanvi en la matriu, el qual agafaria el lloc del disc espatllat en cas de fallida. Com podeu veure, el RAID5 té un grau de rendiment similar al RAID1 però aconsegueix menys redundància. Per altra banda pot resultar una mica més lent en les operacions d'escriptura que no pas el RAID0 degut al càlcul de la informació de paritat. Per fer un sumari: +-----------------------------------------------------------------------------+ | |Dispositius|Dispositiu| Sobreviu a | | |Tipus| mínims |de recanvi|una fallida | Espai disponible | | | | | de disc? | | |-----+-----------+----------+------------+-----------------------------------| | | | | |Mida de la partició més petita | |RAID0|2 |no |no |multiplicada pel nombre de | | | | | |dispositius en el RAID | |-----+-----------+----------+------------+-----------------------------------| |RAID1|2 |opcional |sí |Mida de la partició més petita en | | | | | |el RAID | |-----+-----------+----------+------------+-----------------------------------| | | | | |Mida de la partició més petita | |RAID5|3 |opcional |sí |multiplicada pel (nombre de | | | | | |dispositius en el RAID menys ú) | +-----------------------------------------------------------------------------+ Si voleu conèixer tota la veritat sobre el RAID de programari, doneu un cop d'ull al COM ES FA del RAID de programari. Per crear un dispositiu MD, necessiteu tenir les particions de què desitgeu que consti marcades per a ser usades en un RAID. (Això és fa en el menú Paràmetres de la partició del partman on hauríeu de seleccionar Utilitza-ho com:->volum físic per a RAID). Avís El suport per MD és una addició relativament nova a l'instal·lador. Podeu experimentar problemes per alguns nivells de RAID i en combinació amb alguns carregadors de l'arrencada si intenteu utilitzar MD pel sistema de fitxers arrel (/). Pels usuaris experimentats, pot ser possible solucionar temporalment alguns d'aquests problemes executant manualment alguns passos de la configuració o de la instal·lació des d'un intèrpret d'ordres. A continuació, hauríeu d'elegir Configura el RAID de programari del menú principal del partman. A la primera pantalla del mdcfg seleccioneu simplement Crea dispositius MD. Se us presentarà una llista dels tipus de dispositius MD suportats, dels quals n'haureu d'escollir un (p.ex. RAID1). El que segueixi dependrà del tipus de MD que seleccioneu. * El RAID0 és senzill -- se us proporcionarà una llista de les particions RAID disponibles i la vostra única tasca serà seleccionar la partició que formarà el MD. * El RAID1 és una mica més delicat. Primer, se us demanarà que introduïu el nombre de dispositius actius i el nombre de dispositius de recanvi que formaran el MD. A continuació, necessitareu seleccionar d'una llista de les particions RAID disponibles aquelles que seran actives i aquelles que serviran de recanvi. El compte de particions seleccionades ha de ser igual al nombre proporcionat uns segons abans. No us preocupeu. Si feu un error i seleccioneu un nombre diferent de particions, el debian-installer no us permetrà continuar fins que corregiu la qüestió. * El RAID5 té un procediment de configuració similar al RAID1 amb l'excepció que necessitareu utilitzar almenys tres particions actives. És perfectament possible tenen diversos tipus de MD a la vegada. Per exemple si teniu tres discs durs de 200 GB dedicats a MD, i cadascun conté dues particions de 100 GB, podeu combinar les primeres particions dels tres discs en un RAID0 (partició ràpida de 300 GB per edició de vídeo) i utilitzar les altres tres particions (2 actives i 1 de recanvi) per un RAID1 (una partició bastant fiable de 100 GB pel /home). Després que hàgiu configurat les dispositius MD al vostre gust, podeu seleccionar Finalitza el mdcfg per retornar al partman per crear els sistemes de fitxers en els nous dispositius MD i assignar-los els atributs usuals com els punts de muntatge. 6.3.3. Instal·lació del sistema base Encara que aquesta fase és la menys problemàtica consumeix la major part del temps de la instal·lació, ja que es baixa, verifica i desempaqueta el sistema base complet. Si teniu un ordinador o una connexió de xarxa lents pot portar el seu temps. 6.3.3.1. Instal·lació del sistema base Al llarg de la instal·lació base, els missatges del desempaquetament dels paquets i de la instal·lació es redirigeixen a tty3. Podeu accedir a aquesta terminal prement Alt esquerra-F3; torneu al procés principal de l'instal·lador amb Alt esquerra-F1. Els missatges de desempaquetament i configuració que genera la instal·lació base es guarden a /var/log/messages quan la instal·lació es realitza a través d'una consola sèrie. Com a part de la instal·lació, s'instal·larà un nucli del Linux. A la prioritat per defecte, l'instal·lador elegirà aquell que es correspongui millor amb el maquinari. En modes de prioritat més baixa, podreu elegir a partir d'una llista dels nuclis disponibles. 6.3.4. Com fer el sistema arrencable Si esteu instal·lant una estació de treball sense disc, arrencar des del disc local és, evidentment, una opció sense sentit i s'ometrà aquest pas. Recordeu que diversos sistemes operatius arrencant des d'una sola màquina encara implica una mica d'art fosc. Aquest document fins i tot no intenta documentar els diversos gestors d'arrencada, que poden variar segons l'arquitectura i fins i tot segons la subarquitectura. Per obtenir més informació hauríeu de veure la documentació del vostre gestor d'arrencada. 6.3.4.1. Detectant d'altres sistemes operatius Previ a la instal·lació del carregador d'arrencada l'instal·lador intentarà detectar d'altres sistemes operatius instal·lats a la màquina. Si detecta un sistema operatiu suportat se us informarà en el pas d'instal·lació del carregador d'arrencada i l'ordinador es configurarà per arrencar-lo addicionalment a Debian. Recordeu que l'arrencada de múltiples sistemes operatius en una sola màquina continua sent una qüestió de màgia negra. El suport automàtic de detecció i configuració dels carregadors d'arrencada per arrencar d'altres sistemes operatius varia en funció de l'arquitectura i inclús subarquitectura. Si no us funciona hauríeu de buscar més informació a la documentació del gestor d'arrencada. Nota L'instal·lador pot no detectar d'altres sistemes operatius si les particions on estan instal·lat